La Rossa de Bulner

Bonaventura Carrera Simon ( L'Espà (Saldes), el Berguedà, 1852 ­ Sisquer, el Solsonès, 1926), més coneguda com «La Rossa de Bulner», fou una intèrpret destacada de les cançons populars que al segle XIX i primeria del segle XX es cantaven per terres de Guixers, l'Espà, Bulner, Llinars (Castellar del Riu) i els seus encontorns. La Rossa de Bulner en la seva vellesa. Dibuix: Angelina VilellaÉs coneguda per haver donat a enregistrar des de casa seva, ­ el Xut de les Vinyes de Sisquer [1], al aleshores vicari local més de 100 cançons tradicionals de la zona, amb la qual cosa va enriquir el “Cançoner Català”. L'obra va quedar documentada al “Cançoner Popular dels Països Catalans”, de 1930. Posteriorment, l'any 1958, l'Institut d'Estudis Ilerdencs li n'edità una obra exclusiva en tres fascicles, els anys 1958, 1961 i 1962 amb el títol “Cancionero de La Rosa de Bulner”.[1]

Biografia

St. Esteve, parròquia de Sisquer, actualment

Era una dona dotada d'una memòria extraordinària, que conservava en la seva vellesa quan, ja septuagenària, va recitar i cantar les més de 100 cançons al nou vicari del seu poble, Sisquer, perquè les enregistrés per a la posteritat: un munt de cançons folklòriques i tradicionals, retrat dels usos, costums, crítiques… de Guixers i poblets dels seus encontorns. Era coneguda com a viuda de Selga, però de joventut li venia el sobrenom de la Rossa de Bulner.[2][1][nota 2]

De la Bonaventura, en l'àmbit domèstic se'n sap que era una cantadora nata herència de son pare[3], de qui es diu que cantava molt bé, i amb qui de nena atenia l'hostal; les tasques d'hostalera afavoriren la seva afició per al cant, i una circumstància important: era l'heroïna del cantautor conegut com el Zot de Gósol[2], d'ofici paraire, qui sovintejava l'hostal els vespres i ambdós animaven les vesprades amb les seves cançons.

Del sainet: Duo Rossa de Bulner i el Zot de Gósol a l'hostal
El seu marit[nota 3], Joan Selga Fornell (Sant Llorenç de Morunys, 1847 Sisquer, 1909). Fill de Miquel Selga de la Vall d'Ora i de Paula Fornell. Morí a cal Japó, el 28­ 1 1909 als 62 anys.[4] Tingueren 9 fills: Josefa, Ramon, Josep, Joan, Maria, Àngela, Carme, Emília, i un novè fill o filla de qui no se n'ha trobat referències i que suposadament va ser un albat o una albada.[5]

Mossèn Sarri

Mapa del recorregut que feia mossèn Sarri quan descobrí la Cantora.

Mossèn Sarri[nota 4] fou la persona que va descobrir les aptituds de la vídua de Selga: Jaume Sarri Muntada, prevere, que enregistrà costums, vocabulari nadiu, contes i mites, i que va recollir i documentar les cançons que la Bonaventura li va anar cantant i recitant. El vicari les va oferir per primer cop al “Cançoner Popular dels Països Catalans”, l'any 1930, i anys després, el 1958, a l'Institut d'Estudis Ilerdencs, que li n'edità 101 cançons en el «Cancionero de La Rosa[nota 5][2] de Bulner», en tres volums els anys 1960,1961 i 1962, respectivament.

Del Cançoner Popular de Catalunya, pàgina 490, consten les següents dades:

"C­212
66 (sic) Cançons de la Rossa de Bolver (Bonaventura Carrera, Vda Selga) recollides a Ugern per Mn. Jaume Sarri (intercalo al lloc corresponent, entre parèntesis, el nom de la informant, afegit entre «de la» i «Rossa»; al llom: 65 cançons cantades per la «Rossa de Bolver» (Solà de les Vinyes, Ugern). Recull. Per Jaume Sarri. 1930) Text en cursiva.
168 fulls apaïsats, amb les lletres corresponents (seixanta-­cinc en total segons l'índex dels fulls 165­168), Van precedides d'una carta de Jaume Sarri Muntada a Mn. Joan Puntí, sense data, que acompanya una fotografia de la «cantora», igualment conservada (fulls 3­4). El full 5 duu el títol: Cançons de la Bonaventura Carrera, Vda. de Selga (a) La Rossa de Bulner recollides per en Jaume Sarri i Muntada. Ofertes espontàniament a l'Obra del «Cançoner Popular de Catalunya» pel col∙lector del mes de març de 1930. Fins als fulls 6­ 9 hi ha algunes notes sobre la cantaire i sobre les cançons recollides. Al final hi ha 64 fulls»

Una instantània del sainet
"La Rossa de Bulner"—A partir dels textos de mossèn Jaume Sarri s'han pogut escriure nombroses obres literàries sobre bruixes i dones de fum i aigua, però també a partir d'altres recerques orals i documentals, llegendes de bruixes situades al Solsonès, com la que ha fet Jaume Oliver i Bruny (Vic, 1969), especialitzat en gestió d'empreses culturals, del qual s'aporta un document sobre la presència de bruixes al poble de Cambrils (Odèn).[6][7]

Antecedents

Montcalb de baixada cap a Sisquer L'any 1922 es va constituir a Barcelona l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya[nota 6]L'objectiu d'aquesta institució era fer la recerca i el recull exhaustiu de totes les cançons, cançonetes, danses i poemes que arreu d'aquestes contrades es cantaven, recitaven i dansaven fins al present. Poble a poble, casa per casa, persona a persona, els feien aflorar tota manifestació folklòrica, cantar i recitar, i tot ho enregistraven (eren experts en música[nota 7]) per donar­los bressol en arxius pel seu caràcter patrimonial català. Però per alguna raó desconeguda, no arribaren a contactar amb la Rossa de Bulner. La recerca la van fer a partir de l'any 1922, en efecte, però a Guixers va quedar la feina per fer.

A Sisquer hi vivia la Bonaventura. El prevere, quan passava prop d'una masia de Sisquer, de pas cap a la seva parròquia, va sentir-la cantar. La curiositat el dugué a preguntar l'amic Baraut, de cal Sastre, qui cantava en aquella casa: Una vella que vivia al Xut de les Vinyes (o Soler de les Vinyes, i més tard cal Japó), casa situada cap els baixos de la Serra del Sisquer, pocs metres per damunt del camí ral de Valls a Sisquer.

La Bonaventura Carrera Simon va néixer a cal Quel (o Quelet). El lloc no es troba a Bulner sinó a prop de Feners i l'Espà, del municipi de Saldes. Bulner (actual Bonner) pertany a Gósol. Queda el dubte si cal Quelet, on va néixer la Bonaventura, si era l'hostal, però a Bulner? Hi ha la sospita que en prengué l'afegit de Bulner pel fet que des de Valls, de Sisquer o de Montcalb, anar a l'Espà suposava seguir el camí per Bulner i el Molí d'en Güell.

Les poques referències conegudes donen a entendre que casa seva feia servei d'hostal, hostal d'aquells d'abans… Consta que son pare cantava bé, i la noia en va ser hereva notable, i que a l'hostal hi sovintejava un home entrat en anys i desdentegat que dictava cançons, les cantava i les donava a cantar, anomenat el «Zot de Gósol», cantautor de moltes de les cançons que per aquests encontorns es cantaven i que el Calic[9]), admirador i sovint deixeble seu, anys després en va donar a conèixer a Mn. Serra Vilaró, perquè les enregistrés i sumés al patrimoni català.

Una vista de Valls, prop del camí al Xut de les Vinyes Va ser pels anys 1860 a 1870 quan el Zot anava els vespres a l'hostal, hi cantava encantat de tenir una intèrpret que interpretava les seves cançons. Ell i Bonaventura cantaven a l'hostal fins a altes hores de la nit, com es troba així escrit. Podia ser que cantessin fins a quarts de nou o les nou de la nit, aleshores una hora molt tardana.

El pare de la Bonaventura, Andreu Carrera, era paleta i músic, i diversificava la feina anant “a tocar” pels pobles dels voltants amb algun dels fills, probablement també la Bonaventura, però no se n'ha trobat cap dada que indueixi a pensar que ella en formés part com a vocalista.

El Zot de Gósol era paraire com son pare i es deia Josep Elies i Batlle. Nasqué a Gósol[nota 8] el 19 de febrer de 1794 i era fill d'Isidre i Antònia. I morí l'any 1870 potser en algun poble de la Segarra, com es troba així escrit en l'obra de Serra Vilaró.

La recerca de Simeó Selga

Retaule i altar de St. Esteve, parròquia de SisquerEn fer el treball de recerca es topà amb Simeó Selga i Ubach, Creu de Sant Jordi el 2003, que feia incursions per allà a la cerca dels orígens del cognom Selga, i l'any 1997, un fet singular el va empènyer a cercar, també, dades d'aquella vella cantaire:

Cercava informació a la parròquia de Sisquer, on trobà un escrit de Mn. Sarri, en què explica el descobriment fet el dia 11 de novembre de 1923, Festa major de la Corriu. Aquesta troballa empenyé el Dr. Selga, home curiós i de ment preclara, a fer passos per a saber­ne més coses d'aquella dona.

Aquest escrit, intitulat La cordial recerca[nota 9] feta l'any 1997, tenia com a objectiu que no quedés en l'oblit aquella dona del segle XIX, que als nostres dies hauria estat qualificada de dona extraordinària.

El mossèn alliçona La recerca per formular la seva biografia va ser feta en l'àmbit per on aquesta dona es va moure durant els 74 anys que visqué: les dades van anar aflorant, moltes incompletes, la veritat, i confuses algunes, i feren entrar a l'escenari diverses persones, una en concret, un prevere, Mn. Sarri, fet que instà a investigar en la vida d'aquesta personalitat pels anys que va exercir a Sisquer. Un altre personatge important, per la influència que tingué en la vida de la protagonista, era "el Zot de Gósol"[10], l'autor de gran nombre de les cançons populars que la Bonaventura donà a conèixer a Mn. Sarri.

Representacions

Panoràmica d'Avià A Avià es van fer unes primeres representacions en què destacaven les cançons i les danses tradicionals, assajades i dirigides per Xavi Llobet i Ferran Vilà i, posteriorment es féu el guió per a l'obra musical "La Rossa de Bulner", que recull bona part de les vivències atribuïbles a aquells temps i personatges i, volent saber quins n'eren Les noces protagonistes en aquella reculada època, es va trobar la minsa referència a una dona de memòria extraordinària qui, ja septuagenària, va recitar un munt de cançons tradicionals d'aquests verals, perquè fossin enregistrades per a la posteritat.

Fou a partir de la proposta de fer un guió per un sainet musical per magnificar el XXV aniversari de la Festa del Segar i el Batre a Avià l’any 2013, del “Cancionero de “La Rosa de Bulner” i de la descripció que fa d'aquesta dona en les primeres pàgines, que nasqué l’interès per fer aflorar aquesta persona.[nota 10]

Descarregar Sainet de La Rossa de Bulner
Vista de Valls, de baixada de Sisquer

Notes

1. Alguna referència dóna a entendre, equivocadament, que les cançons foren recollides a Ugern, potser pel fet que Mn Sarri en va ser rector o vicari anys després.
2. La Rossa de Bulner, Bonaventura Carrera Simon (l'Espà 1852, Sisquer 1926). A l'encapçalament del “Cancionero de la Rosa de Bulner”, diu: Nascuda a cal Calet de Bulner sufragània de Sant Andreu de l'Espà (l'Espà, poble actualment integrat a Saldes. Filla d'Andreu Carrera i de Ma. Anna Simon, morí a cal Japó, on residia, el 8­ 10­1926 als 74 anys d'edat. molt popular pel fet de ser una cantadora des de la més tendra infància, intèrpret del gran repertori de cançons pageroles que popularment es cantaven per aquestes terres i voltants, d'autors no sempre identificats.
3. Hi ha un document en virtut del qual podria induir­se erròniament que la Bonaventura hagués estat casada en primeres núpcies amb Miquel Selga, però fet el seguiment familiar, és nul·la aquesta possibilitat. Per ara no s'entén d'on pot radicar l'error, que se suposa una errònia atribució familiar.
4. Mossèn Sarri, Jaume Sarri Muntada (Solsona 1899 ­ Solsona 1973), féu la tonsura l'11 de maig de 1921 i cantà missa el 26 de març de 1923; poc després, el dia 20 de juny de 1923, fou nomenat vicari de Sisquer. Consultable en línia aquí
5. Era Rossa, pel color del cabell i de la cara, que devia ser d'un pigat rogenc a la pell, com se'n coneixen descendents de la seva família, i va derivar a Rosa per interferència del castellà.
6. Institució dedicada a recollir d'una manera exhaustiva la música popular dels Països Catalans, en virtut de la qual un grup d'homes, joves i no tan joves, alguns d'ells preveres, feren una incursió per pobles i llogarrets dels països catalans, amb un propòsit ben clar. Feren el recull: Joan Llongueres i Badia, Higini Anglès i Pàmies, Pere Bohigas i Balaguer (prevere), Jaume Massó i Torrents, Lluís Romeu i Corominas (prevere), Francesc Pujol i Pons i Joan Puntí i Collell (prevere. Memòries de Missions de Recerca «Estudis monogràfics, cròniques». Barcelona, 1928, disponible en línia aquí).
7. En alguna incursió s'ha trobat escrit que empraren fonògraf (pàgina 150 de Missió de recerca, disponible en línia aquí).
8. A Gósol, la documentació antiga consta destruïda en època carlina. A l'Ajuntament feren constar que no tenien cap dada, i a la parròquia no trobaren cap referència i remeteren a Berga o a Solsona.
9. Dr. Simeó Selga i Ubach (Manresa, 20 de febrer de 1914 ­ 18 d'agost de 2010) Pediatra manresà de gran prestigi. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi. A continuació es mostra la transcripció del document La cordial recerca on Mn. Sarri explica quan i com va descobrir la Bonaventura: "Festa major de la Corriu, Sant Martí, 11 de novembre de 1923. De retorn, pujo lentament fadigat pel camí tan aspre i ran de la casa Solà de les Vinyes. Em sobta i m'atura una veu tènue, feble, clara i melosa que canta velles cançons. Encara escurço més el pas, encuriosit per la veu i golut de conèixer la cantora. En passar per cal Sastre, crido a la porta, reposo i pregunto: qui canta al Solà de les Vinyes?, vull copiar les cançons de la vellúria. L'Hereu Sastre, Josep Baraut, compleix meravellosament la promesa…” Paraules escrites per Mn Sarri l'any 1923, que empenyeren el Dr. Selga, home curiós i de ment preclara, a fer passos per a saber­ne coses d'aquella dona. … i escrigué: “Per fer un rigor històric i d'homenatge, calia trobar l'emplaçament exacte d'una masia, tant si encara estava dempeus com si fos enrunada del tot. Tot ve de les ratlles escrites pel Rev. Jaume Sarri(2), quan era jove vicari de Sisquer, l'any 1923. (Memòries inèdites). Calia localitzar el lloc geogràfic on es féu l'insòlit intercanvi de coneixements”.
10. CELEBRACIÓ DELS 25 ANYS DE LA FESTA DEL SEGAR I EL BATRE. Dissabte, 13 de juliol a les 21:30 h. Ateneu d'Avià: Estrena de La Rossa de Bulner, sainet musical: història i guió de Rossend Mangot Casanoves; Director musical, Xavi Llobet; Coral Santa Maria d'Avià, amb els instrumentistes Lluís Mas, Mª Àngels Boix, Pep Miró, dirigits per Joan Alsina; Recerca musical, Abel Tarrés; Grup de Joves d'Avià; Agrupació Teatral Avianesa; Dances tradicionals, Colla de bastoners de Malla; Direcció artística, Jaume Fíguls; Presentador, Abel Tarrés. Organitzat per l'Ajuntament d'Avià ­ Regidoria de Cultura, Ateneu d'Avià. Repartiment: Masovers, Àngel Belmonte i Joan Costa//Mossèn Sarri, Joan Cunill//Rossa vella, Roser Ferrer//Veí, Ramon Solà//Pagès, Oriol Curriu// Bonaventura, Judith Subirana//Segadors, Juli Lladós i Jordi Corominas//Mestressa, Teresa Muntada//Cap de colla, Joan Canudas//Mossèn vell, Lluís Albets//Pepeta, Araceli Soriano//El Marit, Ramon M. Minoves//Taverner, Antoni Tarrés//El Zot, Ferran Coma//La Núvia, Sara Subirana//El nuvi, Albert Caellas//Mosso cavall, David Tolagasi//Nens, alumnes de l’Escola Santa Maria d’Avià. Consultable en línia aquí.

Referències

1.  «CANCIONERO DE "LA ROSA DE BULNER" [PRIMERA PART]» (en català). Institut d'Estudis Ilerdencs.
2.  «La Rossa de Bulner» (en català). El ressò d'Avià. Ajuntament d'Avià, abril de 2013.
3. CANCIONERO DE “LA ROSA DE BULNER PRIMERA PARTE Recopilación del Dr. D Jaime Sarri, Pbro. … Nacida — dice ella misma— en casa Calet de Bulner, sufragánea de San Andrés del Aspar, soy cantadora por naturaleza; pues soy hija de un hombre que siempre cantaba y ¡a fe que lo hacia bien!...
4. Acta de defunció: Òbit de Joan Selga.jpg
5. La Rossa de Bulner al GENOOM, segons registres i seguiment de Lluís Subirana Escaler: Fitxa de la Bonaventura al GENOOM b.jpg
6. OLIVER, Jaume: Odèn. Història i patrimoni a la muntanya del Solsonès. Solsona, maig de 2003. 1a impressió. Edita: Ajuntament d’Odèn
7. "Diversos autors han esporgat els originals manuscrits per mossèn Jaume Sarri i Muntada (Solsona, 1899­1973), "escriptor incansable» que considerava «el folklore com l'ànima del poble", segons mossèn Enric Bartrina, a 50 homenots solsonins L'Albí, 2004, ISBN 9788486631796
8. MASSOT I MUNTANER, Josep. Inventari de l'Arxiu de l'obra del cançoner popular de Catalunya Monestir de Montserrat: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994. ISBN 9788478265695.
9. «El Calic parla ab respecte y veneració del Zot de Gòsol. Se deia Josep Elies y Batlle, fill d'Isidre, peraire, y Antonia (tots de Gòsol) nat el 19 de febrer de 1794...» (l'escrit es literal, com s'ha trobat) Extret de Joan Serra i Vilaró, «El Cançoner del Calic». Ajuntament de Bagà, 1989, original publicat a Barcelona, Butlletí delCentre Excursionista de Catalunya Tipografía L'Avenç, Massó, Casas & Cª, 1913, disponible en línia aquí
10. «... Tenim, així mateix, noticia d’autors populars de cançons que han arrelat en la tradició oral, com el Zot de Gósol, del temps de la primera guerra carlina, el record del qual encara era molt viu per l’Alt Berguedà quinze anys enrere, i el seu deixeble, el Calic de Bagà, que encara vivia el 1913…» citat al Cançoner popular català, Volum 1, Pere Bohigas i Balaguer, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1983, ISBN 9788472025530, disponible en línia aquí

Bibliografia

THE UNIVERSITY OF SHEFFIELD. Thesis Harmony in Discord: «An Analysis of Catalan Folk Song», disponible en línia aquí.